L'atracció pel maniquí

El senyor Brof despenja el telèfon, a l’altra banda escolta la veu tremolosa de la seva dona.

- Hola rei, necessito que vinguis.

- Què tens?

- Ha estat tot el matí espiant per la finestra. He intentat ignorar-lo, com em vas dir, però no he pogut, és inquietant saber que observa cada gest que faig…

- Però dona, ja ho hem parlat… ningú t’espia, el metge va dir que...

- Ja sé què va dir el metge i sé el que penses tu! Però et juro que el veí de davant porta tot el matí mirant-me des de darrera de la finestra, amagat entre aquelles espantoses cortines rosades...

- Ja n’hi ha prou d’aquesta merda!

- No em creus? O potser t’és igual, no t’importa una merda que aquell fill de puta em miri mentre es toca, perquè es toca, l’he vist fent-ho!

- Hòstia puta! No hi viu ningú davant! Deixa d’inventar coses per poder tirar merda a la nostra relació!

- Si és així et donarà igual saber què és el que he fet...

- No vull entrar en aquest joc.

- Te’n mors de ganes de saber-ho, puc notar com brota la teva gelosia.

- Què collons has fet?

- M’he despullat i m’he posat davant la finestra, deixant que em mirés com a un maniquí a un aparador i després...

- Després què? – Pregunta el senyor Brof mentre es descorda els pantalons –

- M’he tocat, i ell també es tocava fins que ha marxat corrents i no l’he tornat a veure. Ara estic despullada i amb la feina a mitges. Per què no vens?

El senyor Brof es corda els pantalons i recupera les maneres.

- Ja n’estic fart, són tot mentides! Només fas que deixar anar merda! Penjaré i quan arribi a casa vull que tot aquest assumpte estigui oblidat, entesos?

- Ets un desgraciat.

El senyor Brof penja el telèfon i encén una cigarreta. Dóna quatre calades i l’apaga, ja fa temps que vol deixar de fumar però el vici el té dominat. S’aixeca i va cap a la finestra, treu el cap entre les cortines i mira cap el pis de davant, encara hi és, nua, acariciant-se lentament. El Brof torna a descordar-se els pantalons i es masturba amb ànsia. Quan acaba obre els ulls, la dona no hi és. Sona el telèfon i va corrents a agafar-lo.

- Hola rei, necessito que vinguis.